«Anar vent en popa» vol dir que tot va bé i sense dificultats; es fa servir quan els negocis o els assumptes prosperen favorablement. Ve de la navegació: navegar amb el vent bufant per la popa, la condició òptima. Per exemple: «Des que va obrir la botiga, tot li va vent en popa». Està documentada per escrit des del 1803; s'ha trobat 51 vegades en 11 formes diferents, com «Vent en popa» o «Es vent mos va en popa», recollida a Mallorca. I a la vostra zona, com ho dieu quan tot va bé? Quina altra dita feu servir?

La fitxa d'aquesta dita a la Paremiologia catalana comparada digital, de Víctor Pàmies.

Més llengua a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

L’orella és l’òrgan que ens permet sentir-hi, amb les parts externa, mitjana i interna. L’oïda és el sentit amb què percebem els sons.

Per això diem que ens fa mal l’orella o que ens tapem les orelles, mentre podem tenir una oïda fina o tocar d’oïda. Comparar-ho amb ull i vista ajuda a recordar la distinció.

Tiermes Vega ho explica en aquest capítol de «Ben dit!», de la Universitat de València, que també repassa expressions com «a cau d’orella» i «entrar per una orella i sortir per l’altra».

Font: https://www.youtube.com/watch?v=qLMeuxfW8Po

Bon dia, gent! Us porto un vídeo que va justament d'això, de frases fetes amb animals que fem servir cada dia sense pensar-hi gaire. En aquest cas li toca al bou i al toro: què vol dir passar bou per bèstia grossa, o tirar la capa al toro? Són expressions que sentim sovint però que no tothom sabria explicar, i el vídeo les desgrana una a una amb exemples.

A més, a la descripció hi trobareu una llista de frases fetes i refranys per consultar, i si us hi enganxeu, hi ha tota una sèrie de vídeos dedicats al tema. Sempre va bé tenir aquests recursos a mà, tant si escriviu com si simplement voleu entendre millor què diu la gent.

Mira el vídeo a YouTube

Quina frase feta amb animals feu servir més, i sabeu d'on ve?

Més llengua a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

La paraula «inhòspit» ve del llatí inhospĭtus, formada pel prefix in ('negació') i hospes ('hoste, convidat'). Serveix per parlar d'un lloc d'aspecte poc acollidor i desprotegit, del qual s'intueix una mala estada. Per exemple: «Aquell racó del bosc era molt inhòspit, no hi hauria passat la nit per res». Vosaltres la feu servir? En coneixeu cap sinònim on viviu? La dieu al vostre poble?

Entrada al Viccionari

Més llengua a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

A «vius tan lluny», tan modifica l’adverbi lluny. També es fa servir davant d’adjectius, com a «tan difícil», i d’expressions com «tan de pressa».

En canvi, tant pot indicar la quantitat d’una cosa, com a «tant soroll», «tanta feina» o «tantes preguntes». Quan acompanya un nom, hi concorda en gènere i nombre.

També pot modificar directament un verb, com a «camines tant» o «no treballis tant». Per triar la forma, doncs, ajuda mirar què estem intensificant, ja sigui una qualitat o circumstància expressada a continuació, una quantitat o l’acció mateixa.

Font: https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&categories_avansada=&clickLink=detall&database=FITXES_PUB&databaseFilter=FITXES_PUB&databaseFilterName=Fitxes+de+l%27Optimot&databases_avansada=&idFont=15905&idHit=15905&input_cercar=com+o+com+a&method=detall&numPagina=6&numeroResultat=52&parameterField=FITXES_PUB&tematica=&tipusCerca=cerca.fitxes&titol=tan+o+tant

Bon dia a tots!

Algú podria explicar-me la diferència entre "estrangular" i "escanyar"?

El diccionari no ajuda pas ací...

Mercès!

S'usa per a dir que algú té molta paciència o que en un afer determinat cal tindre molta paciència. Ho diries d'una persona que ho aguanta tot sense perdre la paciència.

Job és un personatge de l'Antic Testament i el modisme el pren com a arquetip bíblic de la paciència. El Diccionari català-valencià-balear recull també més paciència que un mestre d'escola i més paciència que un sant, i assenyala que s'usa amb el verb tindre.

«A la mare, li diuen Remei, i té remei per a tot. I més paciència que Job. Jo no conec aquest Job, però la gent major l’anomena de tant en tant, especialment quan comencen a posar-se nerviosos per alguna raó.»

Rosa Serrano, Papers secrets

Fitxa a Les nostres comparances, d'Eugeni S. Reig

I a la vostra terra, quan algú té molta paciència, amb quina imatge ho dieu?

Més llengua a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

Hi! Is there anyone here willing to translate a short message for me as I would like to send it on a card with flowers. Yes I could use Google Translate but it comes out a little robotic and unnatural. I had the kindest person from this group help me in the past but they are no longer active. Thanks in advance!

Ps-I am an English speaker and understand Spanish and speak it ok and I promise I am working on learning Catalan! I have taught the dogs commands in Catalan too! I just want to get it right for the card :)

Barrufet - Agent de policia uniformat

Sipai - Membre del cos dels Mossos d'Esquadra

Doraemon - Agent de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) del cos de Mossos d'Esquadra

Robocop - Agent de l'Àrea de Brigada Mòbil del cos de Mossos d'Esquadra

Mortadel·lo - Agent de policia de paisà

Anne Carson ha guanyat el Premi Nobel de literatura, i el reconeixement posa sobre la taula una qüestió que sovint es dona per resolta: on acaba la recerca acadèmica i on comença l'escriptura creativa. Durant molt de temps s'ha assumit que són dues activitats separades. L'una demana rigor, fonts i argumentació; l'altra demana imaginació, ritme i risc. Carson ha demostrat que aquesta separació és falsa.

La seva manera de treballar parteix de la idea que investigar i escriure són la mateixa operació intel·lectual. Quan estudies a fons un text, una idea o una tradició no et limites a acumular informació: busques maneres noves de dir-la. I quan escrius no inventes del no-res, sinó que treballes amb el material que el pensament rigorós t'ha posat a les mans.

El que fa Carson és explorar les possibilitats del llenguatge just en aquest punt de trobada. Construeix formes noves perquè les idees que l'interessen no cabien en les formes heretades, i això explica per què la seva escriptura costa tant de classificar. La frontera entre pensament i escriptura sempre ha estat una convenció, no una realitat.

Font: The Conversation

Més llengua a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

Llepaculs

Aquell que és adulador.

Quina paraula feu servir vosaltres per dir el mateix?

Més llengua a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

We're a language learning community, we organize language exchanges between Catalans who want to learn English and other languages, and English speakers learning Catalan.

It's totally free.

Would you like to try?

Un biquini pot ser un vestit de bany de dues peces o un sandvitx calent de pernil i formatge. El segon sentit ve dels entrepans que se servien a la sala de ball Bikini, de Barcelona.

Ròmul Brotons ho explica a la revista Terminàlia de l’Institut d’Estudis Catalans, en un article sobre noms comercials que passen a la llengua quotidiana. Els dos significats de biquini estan recollits al diccionari.

El nom del vestit de bany, presentat el 1946, venia de l’atol de Bikini, a les illes Marshall.

Font: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000253/00000091.pdf

Hola a tothom! Fa un temps que volia crear un joc diari en català, així que he fet Castell de Mots.

La idea és senzilla: cada dia tothom rep les mateixes nou fitxes i has de pujar un castell de cinc pisos fent paraules. Com més llargues i millors, més punts. Hi ha tradicions (la sardana, els panellets...) que et donen avantatges, i cada dia una regla diferent que canvia la partida.

Es juga al navegador. Les paraules surten del diccionari lliure de Softcatalà i cada una té el botó de definició.

El que m'interessa és la vostra opinió: és massa difícil? Falten paraules? Algun error? Jo mateixa gairebé mai arribo al cinquè pis 😅

https://castelldemots.cat

Embadalir ve d'embadalit, de badat amb influx de delit, segle XIX. Vol dir causar una impressió forta que captiva els sentits i us abstreu de la realitat. Per exemple: «La música del carrer va embadalir tothom i ningú no mirava el mòbil». En quines situacions la feu servir, com la dieu a la vostra zona i quin sinònim local hi feu servir?

Entrada al Viccionari

Més llengua a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

Quan diem que una negociació ha arribat a un atzucac, fem servir la imatge d’un carreró o camí sense sortida. La paraula ve de l’àrab az-zuqāq, que designava un carreró, i el Gran Diccionari de la llengua catalana la documenta des del 1238.

El diccionari també recull un ús als escacs per descriure una posició en què qualsevol moviment afebleix la situació del jugador. La fotografia mostra un atzucac de Biar, al País Valencià, amb el carrer tancat al fons.

Feu servir atzucac per parlar de carrers, de situacions, o de totes dues coses?

Font: https://www.diccionari.cat/GDLC/atzucac

Font: https://dcvb.iec.cat/results.asp?word=atzucac

El nostre pa de cada dia es diu d'una cosa o un fet que és habitual i s'esdevé molt sovint. Ve d'un fragment del Parenostre, on es diu 'nostro', i serveix per al·ludir a una cosa habitual. Per exemple, que vingui a dinar cada diumenge ja és el nostre pa de cada dia. Està documentada per escrit des del 1865; se n'han trobat 55 usos en 22 formes diferents, com ser el nostre pa de cada dia o ser el pa de cada dia, i es recull a les Terres de l'Ebre i Alcanar. Com la dieu vosaltres, o quina altra dita feu servir per dir que una cosa passa constantment?

La fitxa d'aquesta dita a la Paremiologia catalana comparada digital, de Víctor Pàmies.

Més llengua a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)

Quatre noms amagats en aquesta graella. Digues aquí sota quants n'has vist.

Més sopes de lletres i cultura catalana a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)